Arribarem al moment en que existeixin Centres de Reclusió per a la desintoxicació a les tecnologies?
Serà un programa governamental per a la rehabilitació, o de grups rebels que apostin per un altre món, o d’algun científic que vulgui investigar noves addiccions?
Qui hi anirà? Se sabrà que existeix? Què s’hi farà? Com? Què ens passaria a nosaltres si ens hi tanquéssin?
La tecnologia és una Caixa de Pandora que s’ha obert? I què n’ha sortit? Quins guanys, miratges i perills hi veiem?
Com ens està canviant?
Ens allibera? Ens esclavitza? Ens comunica? De quina manera? Vivim la vida més plenament?
Qui sóc? Qui ets? On ets?
Quin és el nostre món? El món o el món que representa el món?
Preguntes a l’aire que plantegem a pinzellades des del joc teatral d’aquest any. Una experiència de creació col·lectiva intensa, molt vivencial i prolífica, i esperem que no profètica..
Gràcies per participar del projecte!
Obra de creació col·lectiva
Idea original i textos LaborActori Jove
Repartiment
Mireia Andreu, Aigua Batlló, Bru Capellà, Andreia Garcia, Esther Moreno, Maria Regueiro, Emma Robres, Paula Ruiz, Aina Planagumà, Maria Planagumà, Aina Vaquero
Veus en off i efectes sonors Ferran Bassaganyes
Il.luminació Quico Gutiérrez
Utilleria Albert Mach
Escenografia LaborActori Jove
Vestuari LaborActori Jove
Supervisió tècnica Nino Costa, Goku
Direcció Laia Canosa
Ajudant de direcció Albert Mach
Agraïments
Teatre Principal d’Olot, Ràdio La Vall, personal de les botigues de vodafone i movistar d’Olot
Projecció inicial Extreta de Daft Punk
Olot, maig de 2014
Que gaudiu de l’experiència!
