Educació pròpia

Per cinquè any consecutiu, continuem l’acompanyament al projecte d’Etnoeducació de CAVIDA, les comunitats afrocolombianes en resistència de la Cuenca del Río Cacarica, al Chocó (Colòmbia)

Concretament, seguim amb el finançament dels estudis universitaris dels 5 estudiants que actualment s’estan formant per tal de poder ser professorat reconegut estatalment i impartir l’etnoeducació en les seves pròpies comunitats.
La nostra col·laboració cobreix les matrícules, allotjament, material i transports. En viure en comunitats tan allunyades i de tan difícil accés, cursen estudis presencials intensius d’un mes al semestre, durant el qual han de viatjar i instal·lar-se a la ciutat de Medellín. La Universidad Pontificia Bolivariana
ofereix aquesta opció de dividir els estudis entre presencials i no presencials a tot el jovent de comunitats camperoles, la majoria de minories ètniques i de zones molt empobrides, que mostra interès en estudiar carreres com Antropologia i Etnoeducació.

Enguany ha estat impossible el viatge al terreny per participar directament de la formació, però hem acompanyat en el procés de sistematització de l’hort escolar, iniciat l’any passat, i que evoluciona molt satisfactòriament, assentant-se com un pilar bàsic de l’Etoeducaió que busca la comunitat, com una manera de resistència pacífica davant les amenaces de megaprojectes i interessos internacionals.
També s’ha acabat de sistematitzar el funcionament de la cuina escolar comunitària, conduïda per un equip de mares, que facilita l’accés d’una alimentació equilibrada a l’alumnat de l’escola.

Els quatre mestres ja formats i titulats de la comunitat estan servint ja no només a la pròpia comunitat sinó a d’altres comunitats veïnes que es troben en situació similar d’aïllament, falta de cobertura estatal, i de risc. I els cinc estudiants actuals mantenen el compromís de fer les pràctiques
també a la zona per anar complementant la formació de nens i nenes de les pròpies comunitats.
El professorat extern no es compromet a exercir a la zona per les grans dificultats d’accés i per la perillositat que cal assumir en ser una zona directament afectada pel conflicte armat. I les comunitats exigeixen davant l’Estat el seu dret constitucional a nomenar el propi professorat per tal de garantir el dret a l’etnoeducació.
En total, cal cobrir 6 comunitats de la zona amb una població en edat escolar de primària de 200 criatures.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *