Sensibilització -

L’última campanya de sensibilització va ser l’any passat, quan vam elaborar i realitzar junt amb en Daniel Fernández el projecte DIGNAtaris i DIGNATàries.

És un projecte participatiu de comunicació social i fotografia. Els i les protagonistes són individus o grups que estan exposats, resistint el que Ignasi Ramonet anomena “sadisme econòmic” d’uns pocs, cada dia més poderosos.

El projecte obre deu finestres a la societat civil olotina, en forma de deu fotografies de gran format exhibides al carrer, prenent la temperatura a un present en què la crisi financera i sistèmica està fent que canviem les maneres de pensar, de fer i d’actuar.

Es pren l’espai públic per dignificar persones i col·lectius professionals que simbòlicament representen totes les persones que han estat culpades d’aquesta situació, i que veuen com s’està desmantellant el sistema de drets socials bàsics i universals guanyat amb l’esforç de generacions, posant en evidència la manca d’autonomia i el servilisme al poder financer dels representants polítics enfront de la ciutadania.

Hem coordinat un treball de cohesió i participació grupal amb les persones protagonistes de les fotografies, amb l’objectiu d’organitzar col·lectivament l’acte de la inauguració i de destil·lar un missatge comú que es va compartir aquell dia. Aquest missatge està dirigit a tota la Ciutadania, doncs d’ella prové.

La inauguració de la mostra, el Primer de Maig (el Dia Internacional de les Treballadores i els Treballadors en un país amb un índex d’atur del 26%) ha volgut ser també un moment simbòlic i essencial del projecte. El grup de DIGNAtaris i DIGNAtàries van valorar que la seva veu ja s’escoltava mitjançant les paraules incloses als plafons, i van escollir donar el seu missatge d’inauguració combinant expressions pròpies i lectures de cites de persones referents per al grup. Un centenar de cites es van repartir entre la gent assistent i es va convidar tothom a compartir comentaris i lectures, amb una acollida molt significativa. Les cites acabaven recollides en un cistell simbòlic fabricat per la Lucía, una nena de 10 anys que va voler participar amb l’aportació de la idea i la creació del cistell. També es va repartir un símbol que va sortir del procés grupal per tal que tothom que se sentís inclòs en el sentiment d’indignació activa el lluís per expressar el missatge: HI SOM! Ha estat un procés participatiu que ha durat sis mesos, des de les primeres prospeccions socials trobant-nos amb diferents col·lectius i institucions, fins a la inauguració i exposició dels cartells, després de múltiples trobades amb el grup focal de persones representatives de cada col·lectiu.